diumenge, 14 de juny del 2015

Ball d'Homenatge

“Ballem a la panxa de la mare, als braços del pare, caminant amb un amic, a la festa del poble... I ballant expliquem els nostres pensaments, i sobretot les nostres emocions i les nostres sensacions. Ho fem a partir del nostre cor, del nostre cervell, del nostre estómac, de la nostra mirada i de la nostra terra.”
Joan Serra Vilamitjana





Doncs perquè no aprofitem la dansa per saludar-nos i desitjar-nos el millor en tots el moments de festa, o de trobada social,  d’esdeveniments familiars, d’esdeveniments públics que requereixin solemnitat . . . talment com fan al país basc?
A Euskadi és ben habitual que a l’inici de qualsevol acte de celebració o de reconeixement, oficial o privat, festiu o seriós, massiu o íntim es balli un Aurresku. Una dansa interpretada habitualment per un home sol que, acompanyat per la música d’un Txistu, homenatja amb els seus moviments les persones protagonistes de l’acte.




Emmirallat en la tradició de l’Aurresku i davant la inexistència a Catalunya de res semblant, el músic Jaume Arnella i el dansaire i coreògraf Joan Serra van engrescar-se a treballar junts en una proposta que aportés a les celebracions de casa nostra quelcom semblant. Naixia el “Ball d’Homenatge”. Una dansa per a ser interpretada per un o una dansaire i, a diferència de l’Aurresku, amb la possibilitat que ho fessin junts.
Seria fàcil trobar un origen tradicional a aquesta ballada, el ball de les Honres, després del contrapàs, el de Pavordes, els balls de cerimònia, l’ entrada de ball, les ballades de l’àliga, que al llibre de les Solemnitats de Barcelona, el 1597, ja triaven els millors balladors. . . . però no és el cas.
La tradició te un dia que comença i el ball d’homenatge  ha començat  ara, per la voluntat dels seus creadors.
Com a suport musical de la dansa, Jaume Arnella treballà amb la música de la Polca del Ball de Gitanes de Sant Celoni i deixà oberta la interpretació a qualsevol tipus d’instrument, ja fos com a solista o en format de grup. Per a la coreografia, Joan Serra es va fer servei de passos inspirats en punts de dansa tradicional catalana. Els dos creadors del Ball d’Homenatge demanaven que fos interpretat sempre amb música en viu i que, a ser possible, els balladors i balladores ho fessin amb els peus descalços. Com a tret característic, els homes portarien una barretina damunt l’espatlla i les dones un mantó.
El Ball d’Homenatge ja ha tingut diverses balladores i balladors, ja ha servit de pòrtic de més d’un acte, ja n’ha tancat algun altre. Com en el cas de l’Aurresku euskaldun, el Ball d’Homenatge ha estat present en moments de gresca i de dolor, en actes públics i íntims. Força persones han estat receptores i espectadors del Ball d’Homenatge i ara ja podem començar a pensar si el veiem incorporat a la nostra tradició, si l’apadrinem i ens el fem nostre.
Ens agrada que el nostre país tingui també un símbol dansat per expressar respecte i reverència. Ens agrada la idea de difondre un ball d’homenatge que ho serà en primer lloc pel seu coreògraf: gràcies, Joan Serra, bona pensada.
Nosaltres, des de l’escepticisme inicial en som ferms partidaris i volem treballar perquè el Ball d’Homenatge sigui present cada vegada més en les manifestacions col·lectives de Catalunya. Si en el nostre àmbit de la dansa tradicional, això que sense voler empetitim quan parlem del “món dels esbarts”, ens el fem nostre a la nostra manera, és a dir, el ballem; si el donem a conèixer al nostre voltant; si li donem el respecte que es mereix... podrem demanar les institucions que l’adoptin i l’afegeixin als actes oficials.
Però ara ens l’hauríem de creure tots. Ens agrada la idea? Podem aconseguir que tots els esbarts de Catalunya aprenguem aquest senzill ball d’homenatge i que  el proposem als nostres pobles i ciutats com a ball reverencial per quan l’ocasió ho demani?
Isidre RubioRemendo / Josep M. Fuentes Ros

Hem pensat que seria bo acompanyar aquesta nostra comunicació amb paraules de balladores i balladors que han tingut l’oportunitat de ballar el Ball d’Homenatge i de directors que l’han treballat. Les primeres impressions són les d’en Jaume Arnella, responsable de la part musical del Ball d’Homenatge. Un dels músics més inquiets que tenim al nostre país. No tenim cap mena de dubte que el seu treball conjunt amb el del Joan Serra ha dotat a Catalunya d’una gran manifestació d’agraïment.


PREHISTÒRIA DEL BALL D’HOMENATGE.
Des de finals dels anys 80 fins ara, sempre que he cantat el romanço del Quico Sabater –i ho he fet cents de vegades– al final, quan el guerriller jeu mort al carrer Major de Sant Celoni, he tocat a manera d’homenatge i un xic més solemne, la Polca del Ball de Gitanes d’aquesta població. Amb el guitarró, despullat.
La reacció unànime del públic, de respecte i d’implicació en l’homenatge, m’ha anat duent a veure clar que si hi havia d’haver un Ball d’Homenatge, aquesta era la música.
I la dansa només la podia fer i crear en Joan Serra.N’hi vaig parlar i s’hi va posar immediatament. I com ho va fer! Casant a la perfecció tradició i modernor. I, oh meravella, deixant-la oberta a poder expressar la singularitat de cada homenatge.
El resultat em sembla d’una força extraordinària.
Jaume Arnella París

Maria Teresa Agustí Morales
Ballar el Ball d’Homenatge és un honor i és una manera d'expressar lliurement el que sents. Ballar-ho amb els peus nus sobre la meva terra és un sentiment que puja des de la base del cos passant per la part de l’estómac-les emocions-, parant un moment al cor –sentiments-, fins arribar al cap on conflueixen tots els sentits i on es canalitzen per totes les parts del cos.  Parlem ballant i fer el Ball d'homenatge per a algú és transmetre qui som, tot el que sents i estimes  la pròpia cultura i la pròpia terra. És compromís amb el país i una manera de mostrar respecte per les nostres tradicions i les nostres costums mirant sempre endavant i cap al futur. Ballar el Ball d’Homenatge és deixar-se portar per la música en directe,  per les emocions i deixar que els sentiments, senzillament, flueixin.
Sí, crec que incorporar-lo als diferents actes, públics i privats, del nostre país és una manera senzilla i clara de transmetre punts tradicionals catalans, amb un aire innovador i que poden definir, de manera breu i concisa, qui som. És una manera de mostrar el nostre respecte i estimació vers a nosaltres mateixos i als altres.
Desitjo plenament que el Ball d'homenatge pugui estendre's a tots els actes solemnes públics i privats, i que la gent poc a poc se'l faci seu, amb el respecte que cal tenir a la dansa.




Lluís Calduch Ramos
El meu sentiment és el de ballar, certament, una dansa ritual d’homenatge. Incorporant punts bàsics de dansa catalana i amb el sentiment de país, és una dansa amb la capacitat d’emocionar tant a qui ho balla com a qui ho rep. El fet de ballar-ho descalç i amb un element d’indumentària catalana dona un gran sentit d’ arrelament a la terra. Per mi és un encert la música d’en Jaume Arnella sobre la polca de Sant Celoni... tot té el regust de música nostra i ajuda a transmetre i a fer sentir el que volia en  Joan en crear aquest Ball d’Homenatge.
Referent a si veig el Ball d’Homenatge incorporat al rituals de celebracions... la resposta és que seria molt adient i una aportació important a la nostra cultura, ja que la dansa tradicional estaria representada en els actes importants del nostre País. No serà fàcil ja que tots els esbarts, i sobretot els seus directors, hauríem de fer-nos-el nostre, ensenyar-ho de manera correcta ( hi ha dues versions del Ball d’Homenatge, una més llarga i l’altra més curta, per mi la llarga és més emocionant ) i ballar-lo només en els moments  solemnes o de celebracions i no fer-lo servir per qualsevol ballada d’esbarts.”

Ricard Roig Gascón
Em demanen que en penso del “Ball d’homenatge”, creat per l’admirat mestre Joan Serra i música del Jaume Arnella, a partir de la Polca de Sant Celoni.
Senzillament, malgrat la riquesa que té el nostre país quant a balls, s’hi trobava a faltar una dansa que ens permetés ballar-la amb motiu d’alguna efemèride, tal com tenen a molts altres indrets. Segurament per això, el Joan Serra es va posar a la feina, i va fer aquesta coreografia amb la simplicitat i elegància que cobris aquest vuit.
Particularment, em serveix per reconèixer la tasca de persones que han treballat per la cultura en general, així com per a celebrar fets rellevants en l’àmbit social a casa nostra.
D’altra banda, trobaria força adient que aquest ball s’estengués pel territori per esdevenir un símbol d’identitat en forma de dansa.
Qui hauria de dur a terme aquesta tasca de difusió ? Sincerament, crec que la gent de la dansa tradicional seria una bona eina per a donar-la a conèixer, així com també a les escoles, i no tan sols el ball com a tal, sinó també la intencionalitat que va voler transmetre el coreògraf a la mateixa.

Jordi RoviraGumà
Vaig tenir la sort de conèixer personalment al Joan Serra l’estiu del 2001. Va ser enmotiu d’una edició del “Dansàneu”. Aquell any jo començava com a director de l’Esbart Sant Julià i vaig pensar que seria una bona experiència conviure amb ell i els seus coneixements. Va ser una setmana que em va marcar positivament en molts aspectes. Uns anys després vaig tenir la sort de ser convidat a una nova edició, però aquesta vegada com a mestre, ja que vaig tenir el privilegi de donar a conèixer el “Ball deGitanes de l’Arboç”. En aquesta ocasió van ser quatre dies intensos i fantàstics. Recordo que cada nit em posava a dormir admirant al Joan, i pensant que “m’agradaria tenir algun tret d’ell” (molt complicat!).
El passat 2013, quan estava pensant com volia que fos la “Nit de dansa” que cada any organitzem l’esbart en motiu de la Festa Major, vaig rebre la notícia de la seva mort (uf... quina putada!). Però el meu tarannà em va portar a buscar quelcom de positiu i vaig dir: “aquest any obrirem la “Nit de Dansa” amb el Ball d’Homenatge del Joan”. Per dos motius, fer el que ell li agradaria que féssim: ballar; i per altra banda, donar-lo a conèixer i presentar-lo a la gent de l’Arboç (tan admiradors de la dansa catalana) i als meus dansaires.
Per tant, el divendres 23 d’agost de 2013, ens ajuntàvem a l’escenari de la Plaça de laVila, el Ramon Vallverdú (exdansaire del Sant Julià i el Sant Cugat), el Carles Belda (que ens va acompanyar amb l’acordió) i jo.Una vegada ofert, com deia en Joan, la sensació va ser “BRUTAL”!
En quan al seu objectiu i la seva incorporació als diferents actes en què pugui ser-hi representat, és obvi que no és una tasca fàcil, però des del meu punt de vista, considero interessant la proposta i que les persones que coneixem el ball puguem donar-li la millor difusió possible perquè el puguem consolidar com a “balld’homenatge” que és.




Jordi Rubio Serra
Hi ha gent que té bones idees, grans idees, el Ball d'Homenatge n'és una.
Com a ballarí sempre he sentit la necessitat de poder implicar el nostre llenguatge en totes les facetes de la vida, sempre he trobat que era un bon moment per ballar, per no fer servir només les paraules, per fer servir el moviment i l'energia que mostren com sóc i m'ajuden a conèixer millor a la gent que m'envolta.
Una inauguració, un dia especial, un canvi d'estat...tots aquests moments i segur que molts altres són dies en els que la dansa i la música hi han de ser present i és aleshores quan busques què pots fer i és aleshores quan somrius perquè saps que pots ballar el Ball d'Homenatge. Una dansa que surt del cor i la pelvis i que s'adreça als cors i les pelvis. Una dansa que et permet mostrar com ets i et deixa veure les mirades franques dels altres.
Cada vegada que he ballat el Ball d'Homenatge m'ha inundat una sensació d'alegria, una sensació de gaudi. Just sentir les notes d'introducció que et fa el músic amb el que comparteixes complicitats íntimes, la teva pell s'obre per captar l'energia que t'arriba de la música i els teus ulls busquen el públic assistent; aleshores es produeix la màgia, la connexió entre totes les parts, ballarí, músic i públic entren en una comunió que durarà fins a la darrera nota quan tots plegats ens agrairem el moment viscut.
I tot això és el que representa per mi el Ball d'Homenatge...ja us ho he dit al començar, UNA BONA IDEA, UNA GRAN IDEA, BRUTAL!!!
Fem-lo entre tots imprescindible.