D'un Temps - Premi Ateneus 2010 a la creativitat en cultura popular i tradicional

Bona nit

A primers d'aquesta setmana arribava el que serà el darrer acte relacionat amb el 50è aniversari del meu esbart, l'Esbart Ciutat Comtal.

Al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, el Lluís Calduch Ramos (director de l'esbart i de l'espectacle) recollia de mans del president de la Federació d'Ateneus de Catalunya, el premi Ateneus 2010 a la creativitat en cultura popular i tradicional.

D'un Temps ha estat la proposta presentada per l'esbart que el jurat ha considerat mereixedora del premi. També havíem presentat Mar de Sentiments, el nostre llibre recopilatori que no ha estat nominat però que segur haurà ajudat a veure amb millors ulls encara l'espectacle D'un Temps.

D'un Temps va ser una proposta personal del nostre director en Lluís Calduch Ramos i que vàrem seguir i fer nostre encara que no tots la vàrem entendre d'un bon principi. Certament l'èxit i l'acceptació que va tenir quan es va representar i l'aval que li dóna ara el premi ateneus, deixa ben clar que la proposta era la correcta.

Ja sabeu que la meva esquena em fa la guitza i en un principi no pensava participar a D'un Temps, al segon assaig ja m'hi vaig afegir i no m'hauria perdonat mai no ser-hi.

Qualsevol dia parlaré a bastament de l'espectacle, ara toca estar feliç i content pel reconeixement rebut.

A totes i a tots els que, ni que fos una mica, vareu participar a D'un temps. Moltes felicitats i que en sigui l'enhorabona!

Després de les eleccions

Ahir hi va haver eleccions al Parlament de Catalunya. Els resultats els coneixem tots; res a dir, el poble sempre té la raó.

Em rendeixo a la manera d'actuar dels dos presidents, el president en funcions, Molt Honorable sr. José Montilla i el futur president, Honorable sr. Artur Mas. El segon amb una frase brillant, avis per tots aquells que, sigui en l'àmbit que sigui, pensen que tenen la veritat "som els servidors de Catalunya, que ningú es pensi que som els salvadors del país". Assumint els resultats amb felicitat, il·lusió i una gran dosi d'humilitat... que cal tenir quan es comença i sobretot quan es continua.

A part cal parlar del nostre president. Serè, reconeixent la derrota. Valent, avisant que no repetirà davant del partit i avui, perfecte decidint no actuar de diputat. Un president, tant se val si es retira o el retiren, ha de deixar passar d'altres persones davant. Front dels que es creuen imprescindibles, el president demostra que era ben veritat el què deia, en la mateixa línia que ara diu el futur president, "Treballo i estic al servei del que tinc pel meu país, Catalunya"

A tots dos, molts gràcies i molta sort. La necessitarem!

josep mª

Poder i autoritat

Bon dia

Avui, dia d'eleccions al Parlament del país, vull fer una reflexió sobre els que es posen al capdavant dels col·lectius. Això que els anglosaxons en diuen el lideratge i que nosaltres hem adoptat sense trencar-nos les banyes a la recerca d'una paraula nostra que ho definís, es pot exercir des de dues posicions ben diferents: el poder i l'autoritat.

Poder: Es té pel lloc que s'ocupa i els demés han de fer allò que dius perquè tu manes i prou. Si bé en un principi pot ser que siguis al lloc preponderant perquè t'hi ha posat el col·lectiu, utilitzes la posició per fer allò que vols sense importar-te massa el que pensin els demés.

Autoritat: Es renova cada dia, el col·lectiu et segueix perquè creu en allò que marques. La teva adaptació a les demandes dels demés és clau pel bon funcionament del grup.

Dissortadament, convisc massa amb aquells que pensen que el poder és per sempre i que ells sempre tenen la raó.

Benauradament, em sento recolzat pel col·lectiu que tinc al darrera, millor dit, que tinc al costat.

I recordeu, al votar penseu en el vostre país!

Una abraçada

jm

Labordeta, un referent

Ha mort José Antonio Labordeta. Tinc molt present el seu concert a l'Aliança del Poble Nou.

La nova cançó tenia cosins!

El Labordeta ho tenia tot: mestre, poeta, cantant, compromís, sorna, humor...

Un referent.

Escolteu-lo, s'ho mereix i us ho mereixeu

salut!

Gracias "ABUELO"

Les PAC... Un món sense fi

Bon vespre

Estic immers en el 4t semestre dels meus estudis oficials a la UOC. Aquest semestre, que per circumstàncies alienes a mi mateix no treballo, he agafat 3 assignatures. No és complicat però em representa una necessitat d'organització a la que no estic acostumat. de moment vaig fent però cal que em concentri molt.

Acabo d'enviar una PAC i ja en tinc en marxa 3 més. Pels dies 10, 14 i 18. Em resulta gratificant, apassionant i enriquidor l'estudi però em focalitza molta atenció i força hores. He d'aprendre a organitzar-me.

Fins la propera