dijous, 13 de desembre del 2007

Premis Ateneus 2007



Premis Ateneus 2007
Dimarts dia 11 al vespre es va fer l'acte de lliurament dels premis Ateneus-2007.
L’acte es va fer a l'espai Francesca Bonnemaison (l'antic institut del teatre), a la seva sala d'actes situada allà on hi havia la sala Adria Gual de l'nstitut.
El premi Ateneus 2007 a la trajectòria individual, va ser concedit i lliurat a LLUÍS CALDUCH RAMOS, director de l'Esbart Ciutat Comtal, destacant per part del jurat la seva implicació en el seu propi esbart, en tots aquells que li han demanat col·laboració i la forta vinculació en la difusió de la dansa d'arrel popular i tradicional. El Lluís va voler oferir el seu guardó a totes aquelles persones que treballen per la cultura de forma anònima i desinteressada, als seus mestres, a la gent que treballa amb ell i a totes aquelles persones que es preocupen d'aprendre cada dia alguna cosa sobre la cultura del nostre país. Una referència al gran interès que els tallers de dansa que acaba de realitzar a Montevideo pels casals catalans del con sud va tancar el seu agraïment.
Qui va ser premi Sants-Montjuic 2006 al reconeixement personal, treballa des del districte de Sants-Montjuic amb la determinació ferma de que la cultura tradicional i popular s'escrigui amb majúscules i sense adjectius. Convençut de que el rigor en la feina de cada dia només pot acabar donant bons resultats.
Que en sigui l'enhorabona!

diumenge, 6 de maig del 2007

Segolene Royal

Bona nit:
Ja esta, no ha pogut ser. Em feia una mena d'il·lusió especial que França tries una dona socialista com a presidenta.
Crec que dos canvis a la vegada era una proposta massa agossarada.
Deixar la dreta per tornar al centre-esquerra (què son els socialistes sinó?) i a més, fer-ho amb una dona... massa agossarat..
Però bé, 46% de vots, no esta gens malament, que en prengui nota el Sarkozy... és gairebé la meitat dels votants francesos...
Una abraçada
josep mª

dijous, 3 de maig del 2007

Nous temes, noves paraules

Bona nit:
Em sap greu, sembla que unes paraules meves poden haver ofès a algunes persones. Res més lluny de la meva intenció. En comentava el potèncial i els hi demanava que fossin agosserats i busquessin coses noves.
Segurament no em vaig explicar bé. Ho lamento, els comentaris ja no hi són.
En tot cas, ha de seguir quedant clar que els comentaris son meus, personals, de ningú més i en nom de ningú més.
Bona nit! Cuideu-vos
Josep Mª

dimecres, 2 de maig del 2007

la penya i en lluis llach

bon dia
Com que estic de vacances... mitjes, però vacances.... tinc una mica més de temps.
La Penya, el Joventut de Badalona, sempre m'he sentit simpatitzant d'aquest club i del seu esquip de basket. Però he de reconeixer que no en soc un seguidor continuat. Quan en sento dir alguna cosa, paro l'orella... Si sé que té algun partit especial, intento assabentar-me de com ha anat i fins i tot, si el fan pet televisió, el miro... encara que el basket em posa nerviós per la tele... si juga la penya o si estic decantat per algun dels dos equips que juguen.
I en Lluís Llach... tinc tot el que d'ell s'ha editat a Espanya, excepte els discs petits (sp i ep) que els vaig tenir però que es van quedar al c/ Camp. De la literatura que ha generat el personatge, crec que també ho tinc tot. Però en veure el desaforament amb que en parla la gent de la llista, em quedo parat. Es pot dependre tant d'una persona? Per molt que sigui un referent... estan penjats!
Ser capaços de fer un munt de kilometres per assistir a la projecció de "la revolta permanent" a Mollerussa, només perquè hi assistirà el Lluís Llach i potser diu algunes paraules... I no dic anar-hi de Barcelona, no! des de França i des d'Anglaterra... No ho entenc.
Per ami el Lluís Llach ha estat un bon cantant i un bon mùsic. He coincidit amb forces dels seus plantejaments i he discrepat d'alguns dels seus posicionaments. Bàsicament dels més radicals.
Segueixo tenint-lo de músic de capçalera, però espero no fer-ne mai un seguiment desaforat i mancat d'esperit critic.
Una abraçada
josep mª

La Uoc...em té inquiet

Bon dia:
Estem a la recta final del semestre, a la UOC. La consultora em té inquiet, no ha obert encara el correu de dissabte. Jo vaig enviar-lo incomplet perquè volia respectar la data marcada. De fet, tot el que era obligatòri ho tenia fet i una bona part de lectures addicionals, però hi ha un llibre que està força bé i que no vaig tenir temps d'extreure'n res.
El cas és que no ha obert encara el correu, a més, segons em sembla hi ha força gent que no ha enviat la PAC... Ella va dir que, si al final s'enviava tot ho tindría en compte, però no em sembla massa bé que la gent que s'ajusta a les dades marcades, tingui el mateix tracte que la que va al seu aire.
També hi ha el tema del treball final. No ens han marcat tipus de lletra, només que ha de ser a doble espai i, amb el word, el tamany de lletra té molt a veure amb el doble espai...
Jo vaig fent, però amb un punt de dubte... suposo que també estic pagant la falta d'inèrcia d'estudiar i la total carència de pràctica d'aquest tipus de treball.
Una abraçada
josep mª

dimarts, 27 de març del 2007

Que tinguis sort

Bona tarda
Dissabte va plegar el Lluís Llach. Va ser un concert menys memorable del que em pensava. Potser perquè ho van apamar tant tot que no s'hi veia trempera.
De tota manera va ser un gran concert amb moments importants e impagables.
La banda sonora de la meva vida té molt de'n Llach i seguirà amb mi, doncs de cap altre artista tinc tota la seva obra, ni em sé moltes de les seves lletres.
Gairebé sempre trobo uns versos del Llach que m'ajudin a definir una situació concreta.
Lluís... Que tinguis sort!
una abraçada
Josep Mª

dijous, 1 de març del 2007

Comença la UOC

Hola!
Ahir va començar l'aventura més important que he engegat en els darrers anys... Ahir va començar el semestre de la UOC. M'hi he matriculat per estudiar 1 sola asignatura "Història de Catalunya-1". Ho faig en l'àmbit de l'Ateneu i, si me'n surto obtindré un diploma d'extensió universitària.
No vull amagar que tinc un munt de nervis i una pila de dubtes...però em fa una il·lusió tremenda. Han estat la Núria i la Laia, les meves dona i filla, les que van ficar-me al cap la idea i amb uns quants moments de si-no-si-no-si-no-sino-no...si!! finalment em vaig matricular...
I ahir va començar el curs i he de llegir una autèntica pila de coses...
M'en surtiré? Digueu que si... si em va bé... penso intentar treure'm la llicenciatura i graduar-me en Humanitats.
Apa-li
Que vagi bé
josep mª

dimarts, 27 de febrer del 2007

Treballant i mirant endavant...

bona tarda:
Sembla que podem anar fent coses, que tenim un munt de projectes i que caldrà posar-los en filera per tal d'afrontar-los amb garanties d'éxit.
Les ganes i el material hi son presents, la valua humana desborda qualsevol previssió. Cal que, des de les posicions de cada ú, sapiguem aportar energia positiva i prescindir de la negativa.
Estic convençut de que som a una entitat dificil d'igualar. Això ens crea tensió i obligació constant però també genera recel en d'altres persones.
Hem de saber conviure amb totes les acitutds i seguir marcant estil. Sense que els moviments dels altres ens condicionin.
Ha estat una bona trobada. Enriquidora i positiva.
Una abraçada
josep mª

divendres, 23 de febrer del 2007

Un dia qualsevol

Bon dia:
M'ha costat molt però sembla que ja puc tornar a publicar entrades.
Estic en un moment una mica estrany. Trobo a faltar la complicitat d'aquelles persones amb qui he de treballar més colze a colze. I això a mi em desconcerta molt.
Quan ja pensava que la meva trajectòria de gestió en l'àmbit dels esbarts s'anava acabant, he començat a trobar-li noves possibilitats.
Era del tot previssible que algú em propossaria que em presentés per a presidir l'Agrupament d'esbarts, però el que tinc molt clar es que, avui per avui, la meva feina en aquest àmbit la vull fer a l'Esbart Ciutat Comtal. Únicament la compatibilitzaria amb alguna iniciativa concreta i ben estructurada en el marc del centenari de l'Esbart Català de Dansaires.
Cert és que trobo a faltar compromis i implicació de determinades persones que podrien oferir molt al nostre esbart. Però els que hi ha, aporten una gran dosi d'il·lusió i feina.
Fins la propera
una abraçada
josep mª