bon dia
Com que estic de vacances... mitjes, però vacances.... tinc una mica més de temps.
La Penya, el Joventut de Badalona, sempre m'he sentit simpatitzant d'aquest club i del seu esquip de basket. Però he de reconeixer que no en soc un seguidor continuat. Quan en sento dir alguna cosa, paro l'orella... Si sé que té algun partit especial, intento assabentar-me de com ha anat i fins i tot, si el fan pet televisió, el miro... encara que el basket em posa nerviós per la tele... si juga la penya o si estic decantat per algun dels dos equips que juguen.
I en Lluís Llach... tinc tot el que d'ell s'ha editat a Espanya, excepte els discs petits (sp i ep) que els vaig tenir però que es van quedar al c/ Camp. De la literatura que ha generat el personatge, crec que també ho tinc tot. Però en veure el desaforament amb que en parla la gent de la llista, em quedo parat. Es pot dependre tant d'una persona? Per molt que sigui un referent... estan penjats!
Ser capaços de fer un munt de kilometres per assistir a la projecció de "la revolta permanent" a Mollerussa, només perquè hi assistirà el Lluís Llach i potser diu algunes paraules... I no dic anar-hi de Barcelona, no! des de França i des d'Anglaterra... No ho entenc.
Per ami el Lluís Llach ha estat un bon cantant i un bon mùsic. He coincidit amb forces dels seus plantejaments i he discrepat d'alguns dels seus posicionaments. Bàsicament dels més radicals.
Segueixo tenint-lo de músic de capçalera, però espero no fer-ne mai un seguiment desaforat i mancat d'esperit critic.
Una abraçada
josep mª
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada