Ahir ens deixava el Jaume Guasch Pujolà. No és qüestió de fer un panegíric, només tinc necessitat de comentar algunes coses.
El Jaume era un enamorat de la cultura popular, de la seva ciutat i de les persones.
La seguretat què allò que feia era sincer el portava a ser visceral i apassionat. Defensor de les seves coses i recolzador de les dels altres. Sense embuts a l'hora de parlar i amb la saviesa que dóna viure la vida i compartir-la.
Al seu voltant ha tingut sempre unes persones, família, amics, coneguts i saludats, que l'han ajudat a fer realitat allò que es proposava. Un projecte, o més o molts, quedarà damunt la taula... un projecte, o molts o més, que entre tots haurem de fer possible.
Un gran voluntari de la cultura popular. Un treballador incansable per la seva ciutat i per la seva entitat. Un professional no remunerat que ha de ser mirall i exemple pels que han de venir darrere i serà vigilant constant dels que ara ens hem quedat una mica sols.
Per sobre de tot un gran cor dins d'una enorme persona!
Sé que la vida és així i que no la podem controlar però ara no calia, el Jaume no tenia perquè marxar.
Et tindrem present mestre i amic!
Miquel Martí i Pol ens va deixar un munt de paraules sentides, n'agafo unes de prestades
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar
Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar
Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res
Miquel Martí i Pol - 1983
Un sonet per a tu
a Andorra (postals i d'altres poemes)
