Entrevista a Sants3ràdio - Gent del Barri

Bona tarda a totes i a tots,

Em permeto fer aquesta entrada per donar-vos a conèixer l'entrevista que em van fer diumenge passat a Sants3ràdio. Només heu de prémer el títol del missatge i us adreçarà al web de la ràdio.

Vam passar una molt bona estona. Espero que, si l'escolteu, també la passeu. Com que és llarga, us recomano especialment els primers 55' 2o".

Graàcies Sílvia, Oleguer i Sants3ràdio!

Un home clar, senzill, valent i compromès

Bon migdia,

Ahir ens deixava el Jaume Guasch Pujolà. No és qüestió de fer un panegíric, només tinc necessitat de comentar algunes coses.

El Jaume era un enamorat de la cultura popular, de la seva ciutat i de les persones.

La seguretat què allò que feia era sincer el portava a ser visceral i apassionat. Defensor de les seves coses i recolzador de les dels altres. Sense embuts a l'hora de parlar i amb la saviesa que dóna viure la vida i compartir-la.

Al seu voltant ha tingut sempre unes persones, família, amics, coneguts i saludats, que l'han ajudat a fer realitat allò que es proposava. Un projecte, o més o molts, quedarà damunt la taula... un projecte, o molts o més, que entre tots haurem de fer possible.

Un gran voluntari de la cultura popular. Un treballador incansable per la seva ciutat i per la seva entitat. Un professional no remunerat que ha de ser mirall i exemple pels que han de venir darrere i serà vigilant constant dels que ara ens hem quedat una mica sols.

Per sobre de tot un gran cor dins d'una enorme persona!

Sé que la vida és així i que no la podem controlar però ara no calia, el Jaume no tenia perquè marxar.

Et tindrem present mestre i amic!

Miquel Martí i Pol ens va deixar un munt de paraules sentides, n'agafo unes de prestades

Un sonet per a tu que em fas més clar

tant el dolor fecund com l'alegria,

un sonet amb els mots de cada dia,

amb els mots de conèixer i estimar

Discretament l'escric, i vull pensar

que el rebràs amb discreta melangia,

com si es tractés d'alguna melodia

que sempre és agradable recordar

Un sonet per a tu, només això,

però amb aquell toc lleu de fantasia

que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès

de dir-te clarament el que volia:

més enllà de tenir-te no hi ha res

Miquel Martí i Pol - 1983

Un sonet per a tu

a Andorra (postals i d'altres poemes)

Un futur brillant i esperançador

Bona tarda
Només unes línies. Ja han passat dos mesos des que vaig deixar de presidir l'Esbart Ciutat Comtal i no vull deixar sense saludar ben especialment a les dues persones que han acceptat situar-se davant dels dos col·lectius que conformen el meu esbart.
El Joan Ramon Martínez, nou president. Em substitueix després de 13 anys d'ocupar el càrrec. No ho té fàcil. Les persones som molt donades a concedir privilegis i atorgar èxits a qui no és res més que la part visible d'un col·lectiu. El Joan Ramon tindrà tot el recolzament de la massa social de l'esbart. Anava a dir, el meu el primer però no... el meu un més, com ha de ser. Em té, però, a la seva disposició per tot allò que vulgui. Espero estar a l'alçada que la nostra entitat mereix. ell ho estarà. segur!
La Mª Teresa Agustí, nova directora del cos de dansa. Ocupa un càrrec de nova creació, doncs el Lluís Calduch manté el de director artístic i coreogràfic. Valoro molt la decisió de la Teresa acceptant el càrrec. Pot fer molt bona feina. En té moltes ganes i és una especialista en acomplir els compromisos que adquireix. Estic segur que totes i tots els dansaires seran al seu costat i que el col·lectiu dels esbarts dansaires la rebran amb l'afabilitat que el caracteritza. Aquí també, i com ella vulgui, estaré fent-li costat.
No puc negar que costa deixar una feina de tants anys i on m'he sentit molt còmode, respectat, recolzat i valorat. Però cal donar pas a d'altres persones i, sobretot, a noves idees i maneres de fer. Encara hi tinc alguna feina a fer i la tirarem endavant amb l'esperit del Ciutat Comtal. Aquell esperit que em va captivar l'any 1981 i que avui em segueixo enorgullin de ser-ne exponent i capdavanter.
Gràcies al Joan Ramon i a la Mª Teresa. Gràcies a tots i a totes que seguiu l'Esbart Ciutat Comtal. No deixeu de fer-ho!
josep mª

D'un Temps - Premi Ateneus 2010 a la creativitat en cultura popular i tradicional

Bona nit

A primers d'aquesta setmana arribava el que serà el darrer acte relacionat amb el 50è aniversari del meu esbart, l'Esbart Ciutat Comtal.

Al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, el Lluís Calduch Ramos (director de l'esbart i de l'espectacle) recollia de mans del president de la Federació d'Ateneus de Catalunya, el premi Ateneus 2010 a la creativitat en cultura popular i tradicional.

D'un Temps ha estat la proposta presentada per l'esbart que el jurat ha considerat mereixedora del premi. També havíem presentat Mar de Sentiments, el nostre llibre recopilatori que no ha estat nominat però que segur haurà ajudat a veure amb millors ulls encara l'espectacle D'un Temps.

D'un Temps va ser una proposta personal del nostre director en Lluís Calduch Ramos i que vàrem seguir i fer nostre encara que no tots la vàrem entendre d'un bon principi. Certament l'èxit i l'acceptació que va tenir quan es va representar i l'aval que li dóna ara el premi ateneus, deixa ben clar que la proposta era la correcta.

Ja sabeu que la meva esquena em fa la guitza i en un principi no pensava participar a D'un Temps, al segon assaig ja m'hi vaig afegir i no m'hauria perdonat mai no ser-hi.

Qualsevol dia parlaré a bastament de l'espectacle, ara toca estar feliç i content pel reconeixement rebut.

A totes i a tots els que, ni que fos una mica, vareu participar a D'un temps. Moltes felicitats i que en sigui l'enhorabona!

Després de les eleccions

Ahir hi va haver eleccions al Parlament de Catalunya. Els resultats els coneixem tots; res a dir, el poble sempre té la raó.

Em rendeixo a la manera d'actuar dels dos presidents, el president en funcions, Molt Honorable sr. José Montilla i el futur president, Honorable sr. Artur Mas. El segon amb una frase brillant, avis per tots aquells que, sigui en l'àmbit que sigui, pensen que tenen la veritat "som els servidors de Catalunya, que ningú es pensi que som els salvadors del país". Assumint els resultats amb felicitat, il·lusió i una gran dosi d'humilitat... que cal tenir quan es comença i sobretot quan es continua.

A part cal parlar del nostre president. Serè, reconeixent la derrota. Valent, avisant que no repetirà davant del partit i avui, perfecte decidint no actuar de diputat. Un president, tant se val si es retira o el retiren, ha de deixar passar d'altres persones davant. Front dels que es creuen imprescindibles, el president demostra que era ben veritat el què deia, en la mateixa línia que ara diu el futur president, "Treballo i estic al servei del que tinc pel meu país, Catalunya"

A tots dos, molts gràcies i molta sort. La necessitarem!

josep mª

Poder i autoritat

Bon dia

Avui, dia d'eleccions al Parlament del país, vull fer una reflexió sobre els que es posen al capdavant dels col·lectius. Això que els anglosaxons en diuen el lideratge i que nosaltres hem adoptat sense trencar-nos les banyes a la recerca d'una paraula nostra que ho definís, es pot exercir des de dues posicions ben diferents: el poder i l'autoritat.

Poder: Es té pel lloc que s'ocupa i els demés han de fer allò que dius perquè tu manes i prou. Si bé en un principi pot ser que siguis al lloc preponderant perquè t'hi ha posat el col·lectiu, utilitzes la posició per fer allò que vols sense importar-te massa el que pensin els demés.

Autoritat: Es renova cada dia, el col·lectiu et segueix perquè creu en allò que marques. La teva adaptació a les demandes dels demés és clau pel bon funcionament del grup.

Dissortadament, convisc massa amb aquells que pensen que el poder és per sempre i que ells sempre tenen la raó.

Benauradament, em sento recolzat pel col·lectiu que tinc al darrera, millor dit, que tinc al costat.

I recordeu, al votar penseu en el vostre país!

Una abraçada

jm

Labordeta, un referent

Ha mort José Antonio Labordeta. Tinc molt present el seu concert a l'Aliança del Poble Nou.

La nova cançó tenia cosins!

El Labordeta ho tenia tot: mestre, poeta, cantant, compromís, sorna, humor...

Un referent.

Escolteu-lo, s'ho mereix i us ho mereixeu

salut!

Gracias "ABUELO"